logo ies sa colomina
Consulta Jove
Convivència
Calendari escolar
FP Illes Balears
Fons Social Europeu

Història de sa Colomina

Colomina, sa.

Nom donat ja des del s. XIV a una porció de terra del quartó de ses Salines, situada entre els camins des Pou Sant i de ses Galamones i que amb el temps s’anà configurant, de llevant a ponent, en tres finques diferents: ses Canyes i s’Hort d’en Xim i una altra de més occidental, que encara existeix i conserva el nom de sa Colomina. Habitatge rural de la finca de sa Colomina, situada al pla de Vila.

És un exemple atípic de casa rural, ja que suggereix una concepció de la construcció pensada -si no ja projectada- abans de la seua construcció, com palesen la seua volumetria,  la simetria de la façana i el tipus de coberta de teula a dues aigües, característiques difícils de trobar en l’arquitectura rural eivissenca. Té una antiguitat d’uns cent vint anys i el seu estil és difícilment classificable, encara que s’hi noten certes influències de l’arquitectura colonial.

Està més pròxima a l’arquitectura urbana de l’època que no a la rural, potser per la seua proximitat a la ciutat. Cada planta és un habitatge independent, destianda una als mijorals i l’altra als senyors.

La primera inscripció registral, datada l’any 1866, diu el següent:

“Un trozo de tierra campa, que antes era viña, nombrado LA COLOMINA , sitio en la parroquía de Sant Cristóbal, Distrito de esta ciudad; que linda por el Norte con tierras de D. Miguel Sorá, o Ca na Comisaría  i las de Doña Francisca Tur, o Can Misses, camino general mediante; y por el Este con  las de D. Juant Torres y Bonet, por el Sur con el huerto llamado La Bodega y la finca de Antonio Costa del Clot, camino general mediante y por el Oeste con los huertos llamados El Pou Sant y Galamones, camino general en medio. Tiene de cabida unos  sesenta tornais con árboles, casa, establos y noria y se halla cercado de la pared. Esta finca no parece grabada con ninguna carga. D. Edmundo Wallis i Valls, casado, de ciencuenta y dos años de edad, propietario, vecino de esta ciudad, adquirió dicha finca por herencia de sus padres, D. Juan Wallis y Gotarredona y Doña Vicenta Valls y Escandell (…) y la vende a D. Francisco Ferrer y Sorá, casado, de cincuenta y dos años de edad, propietario, vecino del arrabal de esta Ciudad, por precio de cien mil reales vellón, de cuya cantidad confiesa haber recibido cuarenta mil reales en monedas de oro y plata, antes del otorgamiento de la escritura y los restantes sesenta mil los ha de satisfacer en ocho plazos y pagas iguales de siete mil quinientos reales cada una, empezando la primera en igual día al de la flecha de la escritura del año mil ochocientos sesenta y nueve y los restantes en el mismo día de los años sucesivos.”